Ja tocava!!

(Entrada sense accents perque estic al curro i als teclats no en trobo ni un ).

Ja se que ja tocava, pero Paris es una ciutat massa estressant!! Nova casa, nova feina, nova gent... Tot diferent!!

De moment, un pis perfecte ( i si dormis en una habitacio ja seria un luxe!!) i una feina explotadora, pero pas mal. Per aquells de la branca de disseny a l'ETSEIB, estic fent una cosa de la que el Masarnau n'estaria orgullos!!je je.. De moment no tinc fotos de res ( Rafa, a ver si empiezas a colgar ya las fotos que hace dos semanas que estoy ya en Paris...) pero quan pugui ja en penjare.

Es, definitivament, una segona part en el meu Erasmus: vida amb colocataire (esa Tuti que no puede estar mejor cuidada..), currant (entro cada dia a les 9h30...!), dinant cada dia sol al parc del costat, coneixent SDFs i la creme de la societe parisienne al barri mes xungo que pogueu imaginar, birra amb el Rafa cada dia, Velib ( Bicing a Barna )...

De moment anire actualitzant des del curro perque internet a casa..., per aixo us deixo amb una imatge del radar que estic dissenyant ( ho sento, ho havia de fer !!)

GM 500 Thales Raytheon

Prochainement...

Prochainement à Paris, on a trouvé l'appartement, on signe demain...Ce sera possible à la fin??

La recherche de l'appart...(en castellano Álex!)

(Em perdonareu pero la meva futura colocataire m'ha demanat que publiqui alguna cosa en castellà, perquè està molt interessada en llegir el blog però si no no ho entén...Així que haurem de fer un esforç...)

3 días en Paris, 2 noches durmiendo en el 'suelo' (gracias Rafa-Lluís, la intención era buena, y es lo que cuenta!!), una decena de pisos visitados, varias agencias immobiliarias, más de 60 llamadas telefónicas, vueltas interminables por todos los barrios y lineas de metro de la ciudad...pero al final tenemos piso!!

Una búsqueda mucho más que difícil pero al final se ha conseguido: piso típico de la capital, con sus salidas (por no llamarlas balcones) a través del tejado del edificio, con un salón enorme que sera mi habitación y la de todos los que querais venir este verano!

Es una entrada un poco pobre, sólo era para dar la noticia! Vous êtes tous invités!!
Aquí no veis nada de nada, pero esa cosa roja es un flechita que indica como llegar a casa!!

Març - Abril 2008 !

Ja sé que és una mica patètic el tema d'haver de posar una entrada amb el resum de dos mesos, però es que això d'escriure és dur!! A més han sigut dos mesos bastant intensos (i el que encara ha de passar aquest mes...), i us faré un petit resum de tot el que està passant per aquí que no és poc...

Una visiteta a Lille va per fi arribar! Comprenc que Lille molt molt, no tira...Però almenys els meus pares sí que hi van accedir!!



Per variar, vaig acabar un finde a Paris (chez Rafa, com no!), on vam poder comprovar que les males actituds del Patxi encara sobreviuen, tot i que pel que m'ha arribat, la vida nocturna a Barna està decaient no?? Jonama, m'ha arribat que has de demanar permís per sortir de casa, el Gusi que torna a anar amb la flauta del cau, el Sergi que està revivint un Erasmus (però a Barna!!!!)...


Algú podia pensar en un viatge a Londres per 6 euros??Jo no, però per això sempre tenim la nostra encantadora profe de français, Mme.Catsiapis (no us podeu perdre la foto que aquesta típica dona parisina del Quartier Latin no té preu!!).Doncs sí, London Baby avec Mme.Catsiapis, un dia tant extrany com accidentat! Vam perdre el ferry i ens vam tirar una hora de més abans de veure els White Cliffs de Shakespeare (estic molt posat tius...!): Impressionant. Arribem a London i tenim un passeig pel Thames, anem al teatre (The importance of being Ernest, humor anglès que no està mal), visiteta a col·legues londinencs (o no massa!) i perdem el torn de tornada per passar el canal de la mànega...

Gràcies a tots els que vau respondre a l'enquesta (almenys als que vau respondre alguna cosa coherent), perquè per fi he aconseguit trobar un stage a la capital! Paris, j'arrive!! Això significa que abandono Lille. Com diuen els gabatxos, quan vas a la regió du Nord plores dues vegades: una quan arribes i una quan te n'has d'anar. Quan vaig arribar no vaig plorar de miracle (una arribada una mica mogudeta), però en conec que sí ( verdad Álex?!! je je). Ploraré quan hagi de déménager? No ho sé...Si algú vol entendre el perquè de tot això només ha de veure una peli que arrassa a França: 'Bienvenue chez les ch'tis'! Us adjunto l'anunci de la peli per si us convenç...(potser una mica trucada...)


Però que passa al Nord? No us imagineu com és la gent d'aquí...Pirats? No, simplement ho semblen. Poc a poc ens hem anat integrant amb la gent de Lille, que són molt diferents a la de la uni (gràcies Francesc, per viure en aquesta merda d'armari que ens permet conèixer al millor de la societat lilloise, com el Cyril, el Rémy, que ha de dormir amb el volum de la tele a tota merda perquè té malsons de quan estava a l'Irak, a les alemanes amb qui només parles de nit..., als col·legues que es turnen per arribar cada setmana un amb la cara trencada...). Un dia d'aquests vam decidir integrar-nos i anar a la platja. Aparquem i un sol inhumà:cap a la platja.Arribem i es fot a ploure una animalada:cap al poble (poble?????és pitjor que Castefa en ple mes de febrer). Doncs decidim dinar. I després de dinar? Hi ha sol!!Cap a la platja? No. Anem a Bèlgica a comprar birres (no puc entendre perquè a Bèlgica, on no hi ha absolutament res, tenen més birres que enlloc en el món). I amb les birres? A la platja!Ara que no hi ha sol i fa un vent que ens va obligar a refugiarnos de la tempesta de sorra darrere d'unes barraques...Això és la gent del Nord...

Però vaia, que ja m'hi queda poc i com ami a tots els estudiants de darrer any de Lille. Per això, no se'ls acudeix una altra cosa que muntar una jornada de desintegració: completament lilloise. Durant el dia, a Bèlgica (no sigui cas que ens desintoxiquèssim) a un parc d'atraccions. Fins aquí bé. Quan arribem al parc, resulta que és un parc on la majoria d'atraccions són d'aigua, en una regió on la temperatura mitjana deu rondar els 3 graus i quan surt el sol sembla que sigui per saludar....

I després del parc, soirée open bar (a Bèlgica com no, el país dels excessos estic comprovant). Vaja, que no sé per què, però com més em volen desintegrar millor ens ho passem!!!

Ara arriba la part dura del mes. Buscar pis a Paris...Com?No ho sé!!De moment espero que la setmana que vé em pugui acoplar de mala manera a casa el Rafa per poder buscar directament des d'allà...(ahi te lanzo la sonda tio...!)i ja us explicaré què tal.